Montjuïc

Montjuic

Vam quedar a la parada de pont d'esplugues jo me'n vaig anar quan vaig veure que eren les 7:45 i me'n vaig anar a montjuïc amb un atre grup quan van vindre en Luis Miguel i en Jaume ens vam posar en marxa .L’edifici actual de Caixa fòrum antigament era una fàbrica tèxtil, construït per l’arquitecte Puig i Cadafalch, un dels tres arquitectes català més representatiu del modernisme.

Es poden visitar exposicions temporals d'art antic, modern i contemporani. Cal fer una menció especial a la Col·lecció d'Art Contemporani de l'Obra Social "la Caixa", una de les més importants de l'Estat espanyol, que s'exhibeix a CaixaForum en forma de mostres temporals.

La Plaça Espanya va ser creada per Ildefons Cerdà en el seu projecte com a via de comunicació entre Barcelona i les poblacions del Baix Llobregat

Davant del Palau Nacional trobem les conegudes Fonts de Montjuïc.

Estadi Olímpic

Va ser construït per l’arquitecte Pere Domènech i Roura i inaugurat l’any 1929 amb el motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona.

Actualment anomenat l’Estadi Olímpic Lluís Companys que va ser batejat amb aquest nom el 31 de març del 2001, en honor al primer president de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1957, l’estadi va acollir l’única final de la Copa d’Espanya de futbol, on es van enfrontar el FC Barcelona i el RCD Espanyol, els dos equips més importants de la ciutat de Barcelona.

En el 1989 l’Estadi va ser reinaugurat amb la Copa del Mon d’atletisme.

Podríem dir que l’esdeveniment més important que ha acollit l’Estadi són els Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992. En aquest esdeveniment a l’Estadi es van realitzar les proves d’atletisme i també les proves d’atletisme dels Jocs para olímpics, i va ser l’escenari de les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs.

Actualment a l’Estadi Olímpic es realitzen concerts musicals

La Torre Calatrava és una torre construïda per l’empresa Telefónica i és una torre de telecomunicacions i a la vegada la seva pròpia orientació de la torre fa que actuï com a rellotge de sol en projectar-se l'ombra de l'agulla central sobre la plaça d'Europa.

LA FONT DEL GAT

Baixant de la Font del GatBaixant de la Font del Gat
una noia, una noia;
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu,
Marieta Marieta;
pregunteu-li com si diu;
Marieta del ull viu.

TEATRE GREC
El teatre grec está situat a Montjuïc al costat de la font del gat tè una superficie de 460m2,alla es fan obres i exposicions gregues, tè uns grans jardins de uns que es diuen jardins del teare grec.

Aquest teatre segueix en funcionament, però de moment no fa cap obra perquè s'està reparant l'escenari.

Barri Gotic

Vam quedar a les 8:00 a Cornellà centre vam agafar tren línia 5 i vam para en plaça sants per agafar la línia 1 i vam baixar en Catalunya. Vam anar en direcció Hard Rock cafè, vam veure una església que es deia Santa Anna, vam sortir del carrer Santa Anna, vam anar pel carrer Bretrellans i vam contar el fanals que havien, vam arribar a la plaça Vila de Madrid, vam agafar el passatge Duc de l Victòria i vam anar al carrer Portaferrissa, després vam anar pel carrer Petritxol, vam anar a la plaça del Pi, ven anar pel carrer Banys Nous, després vam anar pel carrer de call, vam buscar el carrer Marlet i el carrer de l'arc de Sant Ramon del Call per trobar un antiga sinagoga, vam continuar pel carrer que surt a l'esquerra el de Sant Domènec del call i vam continuar pel carrer de Sant Felip Neri fins a la plaça. Pel carrer Montjuïc vam arribar a la plaça Garriga i Bachs que hi havia un monument, van continuar pel carrer de la Pietat que també i havia una plaça vam passar pel davant del Portal de la Pietat de la Catedral i ens vam fixar en el arc que envolta el timpà, més enllà hi havia la casa de Canonges, al fons del carrer Paradís hi havia les restes d'un antic Temple romà. Vam tornar pel carrer de la Pietat i vam veure un casal que es deia Palau del Lloctinent, el vam resseguir i vam parar a la Plaça, vam anar per un altre carrer que ens va deixa a la Plaça del Rei, vam pujar uuna mica i vam arribar a la Plaça Sant Jaume que es una cruïlla dels antics Cardo i Decumanus. Pararel del carrer que aviam vingut estava el carrer Jaume I que ens va deixar a la Plaça de l'Àngel, passava una Via Laietana vam travessar un semàfor, vam agafar un carrer que comença fent 45º amb la Via Laietana. Vam entrar al barri de la Ribera, al final del carrer i havia l'església de Santa Maria del Mar. Després vam anar cap a casa.

eixample 2

l'eixample

La pedrera en realitat es diu casa Milá, el seu arquitecte va ser Antoni Gaudí, Gaudí va ser un arquitecte amb un sentit innat de la geometria i el volum , així como una gran capacitat imaginativa que el permitía projectar mentalment la majoria de les seves obres abans de pasarles a plans. De fet, poques veguades realitzava plans detallats de les seves obres; preferia recrear-les sobre maquetes tridimensionals , moldean tots els detalls segons els anava ideant mentalment. En altres ocasions, anava improvisant sobre la marcha, donant instruccions a els seus colaboradors sobre el que tenían que fer. Les seves obres més importants que ha fet són: El Capricho de Comillas, Casa Calvet, Bellesguard, Farolas de Vic, Palacio Episcopal de Astorga, Cooperativa La Obrera Mataronense, Les faroles per el Ajuntament de Barcelona, El Col·legio Teresiano, Escuelas de la Sagrada Familia, casa Vicens, Finca Güell, casa Botines, La Cripta de la Colonia Güell, El Palau Güell, La finca Miralles, La casa Batlló, El Park Güell, Casa Milá “Pedrera” i La Sagrada Familia. Les obres de Antoni Gaudí solaven ser amb formes geomètriques.

Actualment en la Pedrera es pot visita les golfes, el terrat i casi tota la casa menys els pisos que encara i viu gent. La diferencia que hi ha entre la Pedrera i les altres façanes que hi ha en tot el Passeig de Gracía es que en la Pedrera els balcons són com més ovalats (en forme de ones), i també crida més l'atenció per les portes de la entrada que són mol altes i mol originals.

L sagrada familia

El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una inglesia monumental iniciada el 19 de març de 1882 a partir del projecte del arquitecte diocesano Francisco de Paula de Villar (1828-1901). A finals de 1883, va encargar a Gaudí la continuació de les obres, labor que no va abandonar fins la seva mort, en 1926. A partir d'ara, habien bastants arquitectes van continua la obra seguin la idea original de Gaudí.

El edifici està situat en el centre de Barcelona, i amb els anys es va convertir en un de els signes de identitat més universals de la ciutat i del país. Actualment es visitat per millons de persones, i també són moltes les que estudien el seu contingut arquitectónic i religiós.

El temple sempre ha sigut expiatori; es a dir, desde els seus inicis, fa ara més de 129 anys, es va construir a partir de donatius. En aquest sentit, el propi Gaudí va dir: «El Temple Expiatori de la Sagrada Família el fer el pueble i es reflexa en ell. És una obra que está en les mans de Dios i en la voluntat del poble.» La construcció continua i es podria acabar durant el primer terci del segle XXI.

En les façanes de la Sagrada Família apareixen escenes religioses de Jesús i Maria, i Jesús crucificat i com una mena de Garret en un cavall.... Ara, actualment el escultor de la Sagrada Família és Jordi Bonet.

Gaudí triava sempre el camí que li resultava més senzill a l’hora de fer els càlculs dels seus projectes. En aquell temps, sense màquines calculadores ni ordinadors, resultava generalment molt més eficaç un bon càlcul gràfic que un munt de papers de càlculs amb operacions analítiques. Per això aquest solia ser el camí més utilitzat, com era propi d’aquella època. Però Gaudí es desmarca de la manera de fer dels seus contemporanis quan supera aquesta fase del càlcul gràfic i passa a l’experimentació empírica amb models penjants a base de pesos i cordills, un sistema que mai cap altre

arquitecte en el món ha desenvolupat en tal grau i dimensió com ho va fer Gaudí.

example 1

Barcelona

Para ir a (l'Eixample) cogimos el tramvia hasta Cornellá centre allí cogimos el metro y hicimos trasbordo en sants estació finalmente paramos en paseo de Gracia, el punto de partida fue (paisaje de Gracia entre arago i consell de cent casa batllo) allí estaban esperando los profesores que nos dieron el punto de encuentro, desde el punto de partida fuimos caminando asta la casa de (Lleo i morera) allí hicimos fotos y observamos las fachadas desde el otro lado de la calle, después fuimos a la calle (consell del cent) para ir a la calle (pau clari) en esa calle antes de llegar a la calle diputación encontramos el paisaje permnyer , en este paisaje hay casas de tipo (modernista) y se llama Illa de Discòrdia porque acoje tres edificaciones de los mejores arquitectos de la Barcelona modernista, y fue construido en el año 1902 y 1906 Lleó Morera, 1890 i 1900 casa Amatller i 1904 y 1906 casa Batlló. Estas fachadas tienen una gran diferencias de las otras porque son mas modernistas y los balcones tienes forma de antifaz y el techo tiene forma ovalada como una serpiente, después subimos la calle roger de Llúria y buscamos la entrada de la isla visitamos el interior de la isla de la casas de l'Eixample, las condiciones de vida no eran la misma que las otras, porque era un sitio como más pobre y seguramente habían peores

condiciones de vida.

La (Pedrera) en verdad se llama la casa milá. La casa Milá la construyo Antoni Gaudi, la pedrera tiene formas geométricas, actualmente se puede visitar el tejado, la guardilla y toda las casas menos los pisos en los cuales aún vive gente.

La (Iglesia gotica de la Concepcion) estaba situada en el barrio viejo, pero la hicieron trasladar a la nueva zona (l'Eixample) que es donde esta ahora , subiendo la calle Bruc asta la diagonal había un impresionante edificio llamado La Casa de las Punxes.,seguimos por la diagonal por la calle Pau Claris y observamos la casa del Baró de Quadres, la función actual es un museo que cada cierto tiempo hace una posición

rambles

Vam quedar en la parada de metro Cornellà centre vam agafar la linia5 fins a plaça sants on vam agafar la linia1 i vam baixar a la estació Catalunya, desprès de sortir de la estació i vam anar a la font de canaletes per parlar amb els professors i li van explicar que hem arribat tard per que estàvem esperant al Jaume.

El crèdit el vam començar en la plaça Catalunya on vam entrevistar a un home molt amable i desprès vam fer unes fotografies, desprès vam tornar a la font de canaletes per fer-nos una fotografia en grup i vam començar.(Y es que en los años 30, que fue cuando empezaron allí las celebraciones, las comunicaciones no estaban tan evolucionadas como ahora y enterarse de los resultados de los partidos no los teníamos como ahora a un click de nuestro ordenador o nos llegan a nuestro teléfono

Resulta que en la Rambla de Barcelona y delante la fuente de Canaletes había un periódico llamado 'La Rambla', cuyo director era Josep Sunyol, un directivo del FC Barcelona de la época, y en el periódico tenían por costumbre poner una pizarra donde se mostraba el resultado del partido.
Y la gente se agolpaba en ese punto sobre todo para conocer los resultados de los partidos que se jugaban fuera de la ciudad, y así sin moverse de allí celebraban las victorias y es por eso que ese punto se convirtió en el lugar de las celebraciones de la afición culé).

A l' itinerari hems vam perdre en un carrer buscant el teatre poliorama que al final estava en la rambla, vam entrar en el carrer del famós pintor Fortunys i vam fer fotos del carrer i del museu MACBA ( museu d' art contemporani i modern ) on vam agafar un fullet de les exposicions, desprès vam anar pel carrer Carme on estava la Iglesias de jesuïta de Betlem.

Ara ens endinsem al palau de la virreina que va ser construït entre el 1772 i 1778 , i ara conte la seu cultural de Barcelona, caminant una mica trobem una “plaça” coberta que fa de mercat se’n diu mercat de la boqueria, desprès de descansar hem tornat a la rambla per fer l’ últim trajecte, baixant fins al port on ens hem trobat les drassanes de Barcelona (les drassanes eren uns edificis on es construïen els vaixell) va ser construïda al segle XIII en un estil gòtic, ara es el museu marítim de Barcelona. Aquí en colom acabem el itinerari sempre es clar de fer-li una foto.