eixample 2

l'eixample

La pedrera en realitat es diu casa Milá, el seu arquitecte va ser Antoni Gaudí, Gaudí va ser un arquitecte amb un sentit innat de la geometria i el volum , així como una gran capacitat imaginativa que el permitía projectar mentalment la majoria de les seves obres abans de pasarles a plans. De fet, poques veguades realitzava plans detallats de les seves obres; preferia recrear-les sobre maquetes tridimensionals , moldean tots els detalls segons els anava ideant mentalment. En altres ocasions, anava improvisant sobre la marcha, donant instruccions a els seus colaboradors sobre el que tenían que fer. Les seves obres més importants que ha fet són: El Capricho de Comillas, Casa Calvet, Bellesguard, Farolas de Vic, Palacio Episcopal de Astorga, Cooperativa La Obrera Mataronense, Les faroles per el Ajuntament de Barcelona, El Col·legio Teresiano, Escuelas de la Sagrada Familia, casa Vicens, Finca Güell, casa Botines, La Cripta de la Colonia Güell, El Palau Güell, La finca Miralles, La casa Batlló, El Park Güell, Casa Milá “Pedrera” i La Sagrada Familia. Les obres de Antoni Gaudí solaven ser amb formes geomètriques.

Actualment en la Pedrera es pot visita les golfes, el terrat i casi tota la casa menys els pisos que encara i viu gent. La diferencia que hi ha entre la Pedrera i les altres façanes que hi ha en tot el Passeig de Gracía es que en la Pedrera els balcons són com més ovalats (en forme de ones), i també crida més l'atenció per les portes de la entrada que són mol altes i mol originals.

L sagrada familia

El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una inglesia monumental iniciada el 19 de març de 1882 a partir del projecte del arquitecte diocesano Francisco de Paula de Villar (1828-1901). A finals de 1883, va encargar a Gaudí la continuació de les obres, labor que no va abandonar fins la seva mort, en 1926. A partir d'ara, habien bastants arquitectes van continua la obra seguin la idea original de Gaudí.

El edifici està situat en el centre de Barcelona, i amb els anys es va convertir en un de els signes de identitat més universals de la ciutat i del país. Actualment es visitat per millons de persones, i també són moltes les que estudien el seu contingut arquitectónic i religiós.

El temple sempre ha sigut expiatori; es a dir, desde els seus inicis, fa ara més de 129 anys, es va construir a partir de donatius. En aquest sentit, el propi Gaudí va dir: «El Temple Expiatori de la Sagrada Família el fer el pueble i es reflexa en ell. És una obra que está en les mans de Dios i en la voluntat del poble.» La construcció continua i es podria acabar durant el primer terci del segle XXI.

En les façanes de la Sagrada Família apareixen escenes religioses de Jesús i Maria, i Jesús crucificat i com una mena de Garret en un cavall.... Ara, actualment el escultor de la Sagrada Família és Jordi Bonet.

Gaudí triava sempre el camí que li resultava més senzill a l’hora de fer els càlculs dels seus projectes. En aquell temps, sense màquines calculadores ni ordinadors, resultava generalment molt més eficaç un bon càlcul gràfic que un munt de papers de càlculs amb operacions analítiques. Per això aquest solia ser el camí més utilitzat, com era propi d’aquella època. Però Gaudí es desmarca de la manera de fer dels seus contemporanis quan supera aquesta fase del càlcul gràfic i passa a l’experimentació empírica amb models penjants a base de pesos i cordills, un sistema que mai cap altre

arquitecte en el món ha desenvolupat en tal grau i dimensió com ho va fer Gaudí.